Societat de la informació = Multialfabetització

«A la societat d' Internet, el més complicat no és navegar,

sinó saber on anar, on buscar el que es vol trobar

i què fer amb el que es troba. I això requereix educació».

(Castells, 2009)

Mirem temps enrere i ens adonem que la societat ha canviat. Us recordeu de tot això?

El telègraf. Foto de: Telehistoriska

El cassette. Foto de: Nathan Proudlove

La majoria afirmarà amb el cap.

Doncs bé, encara podem mirar més i analitzar en quin moment apareix la tecnologia. Jordi Adell (llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, també  doctor en Ciències de l’Educació i professor en la Universitat Jaume I de Castelló) defensa que la tecnologia apareix a partir de la parla, i que ha anat evolucionant. En l’article “Tendencias en educación en la societat de las tecnologías de la información”, ens exposa l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació. Adell afirma que hi ha 4 fases:

1) El llenguatge oral.

2) L’escriptura.

3) La impremta.

4) I les telecomunicacions, amb l’aparició del telègraf. 

Però, hi podríem afegir una més, no creieu? El telègraf ja ha quedat “antic”. Als nostres dies, què és el que trobem en les empreses i que alguns tenim a casa? Doncs sí, l’ordinador, però quina utilitat predomina? És a dir, ens és suficient amb l’ordinador o necessitem Internet? Avui en dia, sense Internet gairebé ens paralitzem sense saber què fer (per la dependència que tenim a ell). Aquí tenim la nova fase: Internet.

No us sembla curiós?: abans podíem viure sense Internet i avui, ens és clau! Internet ens ha aportat beneficis, però també una sèrie d’inconvenients que cal tenir presents. I no només em vull referir a Internet, sinó a la societat de la informació en general. 

Bé, analitzem-la amb l’ajuda de Manuel Area Moreira, i el corresponent esquema creat a classe per totes les alumnes, gràcies a l’article “Sociedad de la información, tecnologias digitales y educación” i a un vídeo creat per aquest autor: 

Com podeu observar, té la seva cara amable, però també amarga. La millora de la qualitat dels serveis és un aspecte a destacar de gran importància perquè implica un augment de la nostra qualitat de vida, però degut a la bretxa digital, a les desigualtats (Gutierrez Merino, Gustavo: "En este mundo de información, de técnica, el pobre está marginado del circuito económico."), a l’uniformisme cultural,...., la nostra alegria s’enfonsa. Hem de ser conscients que molta gent no es pot beneficiar de les tecnologies i això crea desigualtats (entre països, individus). A més, estem perdent la particularitat de les cultures i estem convertint-nos en meres marionetes manipulades pels mitjans de comunicació, endinsades en el consumisme.

Així, tenint en compte l’anteriorment esmentat, com a futures mestres hauríem de plantejar-nos els impactes d’aquesta societat en l’àmbit educatiu:

Observeu els problemes amb els quals ens trobem: persones d’anteriors generacions que no saben utilitzar les tecnologies; hi ha tanta informació que provoca la desconeixença; no hi ha un format lineal de lectura, sinó discontinu amb enllaços, hipertextos; apareixen noves exigències a l’hora de trobar feina; i a més, en el desenvolupament de la societat i del sistema educatiu no hi ha coordinació, no van de la mà, sinó que un camina més aviat que l’altre.

Llavors, aquests problemes ens fan plantejar-nos, quins reptes ha d’adoptar l’educació? Primerament, les tecnologies han d’estar integrades en el sistema i com a conseqüència, s’han d’abastar dintre de les 4 dimensions (cognitiva, instrumental, sociocomunicativa i axiològica) per a poder conviure amb elles i beneficar-nos. Això vol dir que ja no tan sols hem d’ensenyar a llegir i a escriure, no hi ha una única alfabetització, sinó que s’obri la porta a una nova metodologia, a un nou rol docent, a una escola renovada.

Per tant, parlo de que un ciutadà del segle XXI ha de tenir una alfabetització múltiple: ha de saber llegir i escriure, ha de saber fer ús de les noves tecnologies, ha d’ampliar la forma de comunicar-se i ha de saber seleccionar i gestionar la informació que rep. Si un ciutadà gaudeix de multialfabetizació es pot dir que té les eines necessàries per obtenir coneixement i per saber desenvolupar-se en aquesta societat. 

Tenint 4 potes, podrem construir una taula, però sense algunes d’elles, la taula caurà.
Foto de: Silk Road Collection

Per acabar, si voleu més informació consulteu:                                                                                           http://manarea.webs.ull.es/category/multialfabetizacion/  
(és una web dedicada a Area i on es tracta de la societat de la informació).

Per últim, dic adéu amb aquesta cançó on es respon a la pregunta: 

Com deuria de ser l’educació del s.XXI?

Fins aviat!