Bon dia a tothom!
Avui, continuaré amb el mateix tema que en l’entrada anterior, però afegiré un nou aspecte: la Web 2.0.
Amb
l’aparició d’Internet, va sorgir la Web 1.0 que “era una biblioteca de lectura
d’informació”, com diu Area, però
en xarxa. A diferència d’ella, cap a l’any 2010, sorgeix la Web
2.0, una web dinàmica, on no tan sols accedeixes a documents creats per altres,
sinó on tu mateix crees aquests tipus de documents.
Red Social Facebook. Imatge de: Marco Paköeningrat |
Red Social Twitter. Imatge de: Jon Gosier |
Doncs, Web 2.0.
La web 2.0 és una xarxa on la informació es construeix entre tots
els usuaris, és a dir, els usuaris poden escriure, comunicar-se, així com també,
llegir informació. Per aquest motiu, la Web 2.0 és entesa com una actitud, on
les persones estan molt connectades per intercanviar opinions i informació,
mantenint una participació altament activa i, creant una intel·ligència col·lectiva.
De fet, avui en dia, gràcies a les xarxes socials, es pot veure una unió més
consolidada dels ciutadans per a fer front a moltes injustícies. Per exemple,
“Aliança Mar Blava” que lluita en contra de les explotacions petrolíferes en
Eivissa i Formentera, per mitjà de les xarxes, ha pogut arribar a famosos i
ciutadans d’altres comunitats i països.
En la meva opinió, la Internet i la seva diversitat
d’eines (Blogger, Facebook, Youtube, Wikipedia, etc.), ens és impuls per a
reivindicar els nostres drets i tenir més valentia de defensar les nostres
opinions, al igual que ens motiva per exposar els nostres coneixements a la resta,
enriquint així, el nostre aprenentatge, provocant-nos reflexions i inclús
dilemes morals que haurem de resoldre. Cosa que em fa pensar que s’adapta a les
individualitats dels ciutadans.
Així,
es pot dir que la Web 2.0 presenta les següents característiques plasmades en
aquest esquema, realitzat per tota la classe, a partir del llibre “Educación
2.0” (capítols 1 i 8) de Cabero (2009):
No obstant, hem de tenir en compte que en la Web 2.0 hi pot haver-hi informació poc vàlida i fiable i que s’allunyi de la realitat, fet que es coneix com el “paradigma de l’expert” (tothom ens podem tornar experts, sense ser-ho. Hi ha perill de no representar la realitat). Per aquest motiu, vull destacar que l’accés a la informació no implica coneixement (no ens hem de deixar portar per un pensament superficial i poc constructiu). Aquí és on trobem la importància del paper dels mestres en les escoles del segle XXI. Per últim, afegir altra “cara amarga” que trobem en la Web 2.0: l’ús de les seves eines no té perquè implicar la participació ni la innovació educativa.
Un
cop entesa la Web 2.0, hauríem de parlar de les possibilitats que ens
proporciona per a la transformació del sistema educatiu, i per tant, d’una nova
educació, la 2.0:
Area ens parla d'aquests temes: web 2.0 i educació 2.0:
L’Educació 2.0 és aquella que pren en consideració les
noves característiques dels alumnes de la Societat de la Informació i la
Comunicació, focalitzant-se en les noves oportunitats d’ensenyança i
aprenentatge que ens ofereix.
Conseqüentment, ens trobem necessàriament amb una Escola 2.0: una escola adaptada a aquesta societat, on el subjecte és actiu i pot autoregular el seu aprenentatge, gaudint d’autonomia. Per tant, el que es pot observar és un canvi del rol de l’alumne i del mestre, el qual té un nou objectiu: desenvolupar la competència digital dels infants (fent ús d’eines de creació multimèdia, com per exemple Storytelling o Blogger).
Per
tal de facilitar-vos l’enteniment d’aquest concepte d’educació, us proporciono
aquest esquema extret a classe, amb la lectura anteriorment esmentada, amb
l’article de Cristóbal Suárez, i
l’article “El rol docent en entorns d’aprenentatge en xarxa” de Siemens (2010),
traduït gràcies a Eva Maria Rosselló:
Imatge pròpia de classe |
Per
acabar, esmentar que ara la meva perspectiva de l’educació ha canviat, respecte
a la d’abans d’accedir a la universitat. Sincerament, el que fa uns anys
m’imaginava és el que havia vist: un ensenyament tradicional on el professor segueix
un llibre, plasmant informació clau en una pissarra que l’alumne es dedicava a
copiar. Ara, penso en un mestre que proposa situacions “problemàtiques” del dia
a dia i un infant que aprèn a trobar solucions per sí mateix, manifesta el que
pensa, i que és creador de sí mateix. M’adono que la Web 2.0 ens possibilita
una transformació i, interacció, compartir, aprendre dels altres i amb els
altres són les paraules clau que tindré en compte en el meu futur on el meu
objectiu serà fer conscients als infants sobre l’ús de les noves tecnologies i
de les eines 2.0, ensenyant-los a seleccionar la informació, analitzar-la i ser
crítics amb ella.
Descobrint nous horitzons, trobant una nova educació, la 2.0. Foto de: Eneas de Troya FINS AVIAT! |
No hay comentarios:
Publicar un comentario