Software educatiu?

Bon dia a tothom!

Com a futura mestra sé que cal mantenir una educació 2.0 basada en la importància de la participació i d’aprendre a aprendre tots junts. També sé que he d’abastar, mostrar i potenciar el meu PLE ,gràcies a la diversitat d’eines que ens presenta la nostra societat. 

Així, avui parlaré dels multimèdia, dels softwares educatius, basant-me en l’article de Santos Urbina “Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil”, i en la lectura “Procedimiento básico para el diseño y producción de un multimedia educativo” de Jesús Valverde.

Un multimèdia és una eina interactiva que integra dos o més mitjans de comunicació i que permet ser controlada i manipulada per l’usuari. S’emmagatzema en suports de gran capacitat com CD, DVD, o ja els trobem en xarxa. Els elements que el conformen els trobem en el següent esquema:

A més, un multimèdia ha de tenir una estructura clara, amb links visibles, ser intuïtiu, transparent, llegible i comprensible. Però, com podem determinar si un software és educatiu?

A l’hora de “diagnosticar” si un software és o no educatiu cal que ens plantegem sobretot la seva finalitat: és educativa o té un caràcter més bé lucratiu? Dependrà també del punt de vista que nosaltres li donem, de com el tractem amb els infants (amb el mateix que passa quan seleccionem una pel·lícula per a visualitzar a l’aula. En una de les entrades de tercer proposo aquest plantejament). Per tant, l’adult és VITAL per a l’elecció del software.

No hem de deixar que ens “enamorin” (que en realitat s’expressa amb el verb: enganyar o manipular) amb frases publicitàries o regals que l’única finalitat que tenen és fer-nos gastar diners. El que sí hem de fer és preguntar-nos si un software s’adapta al nivell de desenvolupament del nostre infant i si segueix una seqüència cognitiva progressiva. A l’igual que hem de valorar si les consignes són clares, concises i concretes (i en infantil, si són verbals i amb bona qualitat sonora).

També, les mestres haurien de prendre en consideració els softwares educatius:

A més, al moment de crear un software (en Area en el seu bloc ens parla d'aquest tema) no cal oblidar que és necessari definir quin serà el seu ús, i comprovar la seva adaptació psicomotriu. Així mateix, s’ha de tenir en compte com es duu a terme el tractament de l’error (convé que sigui des d’una perspectiva constructiva més que d’una conductista). Per últim, afegir que tot software educatiu ha d’estar acompanyat d’una guia detallada amb orientacions d’ús, objectius, continguts a tractar, etc., dirigida tant a educadors com a pares. I si voleu saber-ne més, us deixo aquest Slideshare d’en Urbina:

Programas multimedia para niños from cielocgz3

Bé, aquí queda resumit: 

Així doncs, un software no ha de ser una rèplica digital a una fitxa o a un llibre amb exercicis. Tal vegada ens serveixi per a consolidar i repassar sobre el que ja sabem, però no per aprendre. No resulta significatiu. Però pot ajudar a millorar la nostra motricitat fina. Un exemple seria “Aprendre con Pipo”. Jo tenia el joc d’anglès i recordo que quan m’equivocava deia “no,no”, em frustrava i l’abandonava. Inclús, em resultava en moltes ocasions avorrit.

Per tant, ara em qüestiono i m’adono de les possibilitats i limitacions que tenen els softwares educatius. Per una banda, trobo que són molt útils per a realitzar un aprenentatge autònom, però necessitant l’orientació de l’adult. També, ens permeten complementar el nostre aprenentatge, potenciar la competència digital que és primordial avui dia, ser conscients del que hem après, motivar el nostre procés d’aprenentatge, i adaptar-nos als nous alumnes: als “multitasca”. No obstant, considero que presenta unes certes limitacions: els softwares que trobem al mercat estan més centrats en l’economia que no en l’educació; a l’hora de crear és molt fàcil caure en “copiar el sistema de les fitxetes”; no permeten l’experimentació de l’entorn; i per acabar, considero que per a infants més moguts no són propis, ja que impliquen estar asseguts i això no els motiva.

En conclusió, molts d’aquests productes softwares pretenen enganyar-nos amb l’etiqueta “educatiu”, només per arribar a més gent i com a conseqüència obtenir més i més diners. Llavors, convé fer una profunda reflexió sobre el què estem oferint als infants i conèixer quines potencialitats poden tenir els multimèdia en cadascun dels nens, a més de repensar la idea d’oferir un certs controls de qualitat en referència si aquests softwares realment són o no educatius (avaluats, clarament, per agents d’aquest àmbit). 

Entendre més que una mirada d'un infant, entendre què ens volen dir amb la seva mirada.
Cal saber adaptar-nos a cadascuna de l'aquestes mirades.
 Foto de: David Benavent.

FINS AVIAT!